io, ho, ho i una ampolla de rom!

Qui anava a dir-li a aquell clandestí pirata que la dolça ampolla de licor què tastava gota a gota les nits d’abordatge, al segle XXI deuria portar una etiqueta per tal d’informar de la seva toxicitat i possible perjudici per a la salut. Ben pensat, estic convençuda d’una qüestió: Probablement a Edward Teach, més conegut com Barbanegra, aquesta situació li faria esclatar a riure.


Amb aquestes paraules no vull dir que estiga en contra de la proposta dels metges i especialistes en alcohologia i epidemiòlegs catalans que volen emprendre mesures semblants a les proposades per la llei antitabac. Per suposat, i al davant, amb el suport de la ministra de Sanitat, Elena Salgado, mentora de l’anterior regulació.

De fet i en seriositat aquesta proposta no és cap bogeria si tenim en compte les dades estadístiques que els recolzen. Perquè darrere de la majoria d’homicidis, accidents de trànsit o situacions de maltractament n’hi ha històries de consum excessiu d’alcohol per part d’un dels protagonistes. Joventut que beu tots els caps de setmana permissivament. És nomenen alcohòlics ocasionals.

Tanmateix aquesta proposta caldria dirigir-la a dos grups de risc com són en primer lloc els conductors particulars i en segon, treballadors como taxistes o camioners. Ambdós per la distorsió que l’alcohol pot tindre en la seva percepció.

Malgrat tot aquesta lluita ensopegarà amb un sector molt fort econòmicament com és el vinícola. Conseqüentment hostalers, empresaris de la indústria alcohòlica i turística protestaran amb certa raó després de les despeses ocasionades per la llei antitabac i la necessitat d’adaptació a zones sense fum.

Honradament us imagineu a Barbanegra a les portes d’una taberna hui en dia?... D’una banda amb un cigar a la mà i en una altra una ampolla de rom... i una veu en off:

“Quinze homes hi ha al bagul del mort,

io, ho, ho i una ampolla de rom!”